Des de dins, asseguts,
els mirem emmarcats per la tele,
per la càmera, pel cotxe.

Realitzat a Côte d’Ivoire durant un voluntariat com a fotògrafa per a l’ONG Awaba, aquest projecte neix d’una presa de consciència sobre la pròpia mirada. Cada dia, un cotxe em traslladava als diferents projectes de l’organització. Viatjant al seient del darrere, vaig experimentar la contradicció de la comoditat: el confort del trajecte davant la realitat exterior dels paisatges i les persones que desfilaven davant els meus ulls.

Aquesta experiència em va portar a comprendre la limitació del meu propi testimoni. El que jo podia explicar de l’Àfrica estava inevitablement condicionat i fragmentat, emmarcat pel límit físic de la finestra del cotxe. Kwoinf Africa utilitza aquesta vivència com una metàfora de la nostra relació amb el continent: sovint, les nostres mirades cap a aquests països estan condicionades per marcs preestablerts —la televisió, els prejudicis, els biaixos mediàtics— mentre observem des d’una posició còmoda i pasiva, deixant-nos portar. És una invitació a qüestionar els filtres que interposem entre nosaltres i la realitat de l’altre.

Desde dentro, sentados,
los miramos enmarcados por la tele,
por la cámara, por el coche….

Realizado en Côte d’Ivoire. durante un voluntariado como fotógrafa para la ONG Awaba, este proyecto nace de una toma de conciencia sobre la propia mirada. Cada día, un coche me trasladaba a los diferentes proyectos de la organización. Viajando en el asiento de atrás, experimenté la contradicción de la comodidad: el confort del trayecto frente a la realidad exterior de los paisajes y las personas que desfilaban ante mis ojos.

Esta experiencia me llevó a comprender la limitación de mi propio testimonio. Lo que yo podía contar de África estaba inevitablemente condicionado y fragmentado, enmarcado por el límite físico de la ventana del coche. Kwoinf Africa utiliza esta vivencia como una metáfora de nuestra relación con el continente: a menudo, nuestras miradas hacia estos países están condicionadas por marcos preestablecidos —la televisión, los prejuicios, los sesgos mediáticos— mientras observamos desde una posición cómoda y pasiva, dejándonos llevar. Es una invitación a cuestionar los filtros que interponemos entre nosotros y la realidad del otro.

From inside, seated,
we look at them, framed by a TV,
a camera, a car…

Created in Côte d’Ivoire during a volunteer placement as a photographer for the NGO Awaba, this project stems from an awakening of awareness regarding one’s own gaze. Every day, a car drove me to the organization’s various projects. Travelling in the back seat, I experienced the contradiction of comfort: the ease of the journey contrasted with the external reality of the landscapes and people passing before my eyes.

This experience led me to understand the limitations of my own testimony. What I could say about Africa was inevitably conditioned and fragmented, framed by the physical boundary of the car window. Kwoinf Africa uses this experience as a metaphor for our relationship with the continent: often, our views of these countries are framed by pre-established boundaries—television, prejudices, media biases—while we observe from a comfortable and passive position, letting ourselves be carried along. It is an invitation to question the filters we place between ourselves and the reality of the other.